negre nit

M'agrada la nit.
M'agrada quedar-me en silenci quan tothom és al llit. Restar una mica en penombra amb una llum suau, apaga el televisor i escoltar la meva llar. El silenci nocturn està ple de sorollets, una mena de banda sonora que m'acompanya i als que m'he acostumat i quasi ja no aprecio. La nevera, el tic tac constant del rellotge; les canonades, la fusta dels mobles que gemega; la tos, la respiració acompassada dels que dormen... i la meva solitud. Jo en essència. Jo i els meus pensament.
Quasi lamento moure'm i fer algun soroll i trencar aquesta armonia remorosa del silenci.
És el meu moment. El més plàcid del dia.
Si hi ha lluna m'agrada sortir a la terrassa i mirar els arbres del parc. Si fa fred, millor.
Avui no hi ha lluna.
Aquest moments serien fantàstics sino fos perque demà al matí el despertador serà molt cruel amb mi.....