Avui .....

 Avui, he escoltat les claus al pany, com la porta obria i m'he sentit com el primer dia que et vaig poder tocar. 

Nerviosa, no t'he pogut mirar a la cara, m'has fet un gest i m'he llençat als teus braços, he gaudit de l'escalfor del teu cos, he omplert les narius del teu aroma. T'he reconegut en el gust dels teus petons. 

Fa massa dies que no ens hem vist, ni tocat, ni besat.T'he sentit lluny i prop de mi. 

Aquests temps incerts, d'aillament, ja fa massa que duren. 

M'he sentit .... com el primer cop, observada, temerosa de fer un pas que no s'hagués de donar.

I només volia dur-te al llit, despullar-te, acaronar-te, apropar-me a tu i estar hores així, junts, nus, tatuant-nos la pell amb el sol contacte de l'un contra l'altre. 

I escoltar el silenci, i sentir-te respirar, i dormir, i notar com m'abraces, com tantes altres nits. 

Pero com dic aquests dies son incerts, i de nou has marxat, obligacions, i temps que s'escurça. 

T'estimo. No ho puc evitar, i cada cop que creues la porta per marxar, dol. 

Conto les hores, espero i cobejo petits encontres buscats. Sento que festejem de nou. Pero amb més quietud que els primers temps. Et penso molt sovint. 

M'estimes, inevitable. Ens donem força mútuament. La meva millor aventura. Sense cap penediment.