Nit de Nadal

A casa la nit de Nadal es celebrava amb els amics, els pares convidaven als amics amb nens petits i feiem un sopar després d'haver fet cagar el tió.
Un tió mágic fet pel meu pare, no dels comprats, no dels trobats, fet per ell. Arribava a casa amb la complicitat dels veins, que el posaven davant la porta, trucaven al timbre i s'amagaven. La meva germana i jo alucinavem, i ens feia una mica de por. tenia unes dents verdes i una mica de cara de pocs amics. una barretina vermella i una faldilla de quadres. Cada dia l'alimentavem amb papers, peles de mandarina i una cabeça  d'alls. L'all era essencial, ja que era el senyal que quan el cagava ja no hi havia més regals. Nosaltres ja intentavem provocar una diarrea contínua de regals, però els pares sempre es recordaven de donar-li. Un cop feta la feina, el nostre tió desapareixia magicament i no el tornavem a veure fins l'any vinent. 
Aquesta nit era l'encesa de tot un seguit de dies plens de meravelles, de regals, de reunions, de riures, de cançons, de no anar a l'escola, uns dies de mágia quasi ininterrompuda fins el dia de reis i la tornada a l'escola.
Quan ma germana i jo ja vam ser prou grans per fer regals, ens passavem dies pensant en quelcom original per regalar als pares i aquesta preparació també era molt divertida.

Fa temps, però, que aquestes dates, per mi, més que màgia m'evoquen tristesa. Pels que falten, per la manca d'ilusió, un xic recuperada pel naixement de la meva neboda, però ja es fa gran.

Per mi el Nadal, ja no es divertit. Al contrari ha esdevingut una série de menjars familiars, amb les mateixes persones, amb les mateixes cares i converses avorrides fent veure... el que no és. Divorcis, banyes, envejes, tedi, mals rotllos, tot amagat sota les catifes de joia i bon humor. I des que falta el meu pare encara tot te menys sentit. Ella era el Nadal, totes les idees mágiques des de petita han vingu d'ell, quan el tió va escapar de les seves mans, va crear un arbre mágic, no un arbre de nadal, sino un arbre que anava canviant, una avet, una morera i ara s'ha estavilitzat en una olivera que ja deu tenir més de 50 anys. Regals només pels nens de la casa. Els adults.... res. Si, alguns pensareu... normal... si, normal, pràctic i económic.
Avui he començat el dia amb una amiga, fa dies que he comprat regals perque sóc així, perque crec que malgrat tot, els altres es mereixen una mágia, que a mi no em fan gaudir. Perque vull que ell sigui present aquests dies, perque cada cop som menys gent a la taula.

Per això vull dir-vos que tingueu molta mágia nadalenca i bones festes.