Avui feia he fet fotografies als companys de feina per posar-les al mobil i saber qui em truca.
I de cop i volta he vist la teva. De les darreres que et vaig fer, en aquell restaurant de davant del Clínic on t'agradava anar a dinar.
I he pensat que ja no hi haurà més fotos noves teves, i aquesta perspectiva m'entristeix molt.
Però el més trist és que ja no hi ets.
1 comentari:
Els petits detalls que ja no podran tornar a ser fan tan mal com les grans veritats.
Publica un comentari a l'entrada