Alicia es fereix recordant el dolor obtingut per la visió de l'amor...
I les cordes invisibles encara la lliguen a patir.
Perquè Ell li va arrencar un tros de la seva ànima, la seva alegria, d'ella, que no sap descriure...
I malgrat tot, les cordes lliguen. Fort. I no es desfan.
Però avui, i no sap pas perquè fa molt mal. I li arrencaria els ulls a la reina de cors que va gosar tocar el que no s'havia de tocar ... i a Ell.... el cor...
2 comentaris:
Les cordes triguen una temporada a poder ser tallades. És un problema, sí, però d'alguna manera també ens sustenten fins que podem caminar sols.
Gràcies Xexu....
Publica un comentari a l'entrada