Desfeta II part

I com aquell qui res, arrenquen capes del bastiment, fan petits foradets,  treuen els claus, ara un, ara l'altre i van fent que l'edifici, l'obra,  es degradi poquet a poquet, com si no es notés, i amb el vist-i-plau d'aquells que més conservadors eren.
Es desfan de tots el que per a ells és prescindible però que ès la base de la qualitat de vida dels que hi habiten. Les habitacions perden caliu, fora i els inquilins es van sentit extranyament incomodes, ara els falta una manta, ara un passador, ara el braser, els quadres, els llibres.... Hi posen forrellats per conservar el que ja han robat....

No se saben els motius pels quals ho fan. Els falta saber estar i classe. Creuen que són grans senyors, i són fures, estafadors, gent de pas, que no han estat res més a la vida.. Ara detenten el poder, però l'edifici és molt més antic que ells, però està ferit de mort. Ells ara manen i minen i raten els fonaments, no respecten res. Només les seves conveniències. Ho malmeten tot, amb un somriure, en veure els inquilins confien, perque els venen fum, històries irreals "cal fer sacrificis bla bla bla.:" " cal ajustar-se el cinturó bla bla bla..." "tindreu menys per més diners  bla bla..." i els altres anar fent que si.. com babaus .... I els primers vinga a riure mirant els comptes on han acumulat el capital estafat als seus companys.....

Corrupció. Ambició. Mala sang. Mala baba. Gent gris, amb vides grises, que mai han brillat i ara .. destrueixen alló que te llum.

Trist, si. Confio que el temps posi a tothom al lloc que li pertoca. Tot i que crec, que quan l'edifici caigui, a ells no els enganxarà a sota.