dimarts, de maig 28

L'Alicia i la timidesa

Quan el Genís va aparèixer a la porta del despatx la va mirar fixament, aquella dona li feia perdre l'aplom , però era massa tímid per fer un pas endavant.
Els embats que amb que ella s'acostava al seu cos, deixava que les seves corbes el toquessin lleugerament, provocant-lo, descordant massa la brusa però impedint que tot plegat fos massa evident.
En Genís tenia les portes obertes.
L'Alicia, que veia el debat que el neguitejava i que el feia perdre els papers imperceptiblement, deixant-lo amb un somriure badoc al rostre, s'encenia cada cop mes. Cada cop es divertia més. ..
Els tímids sempre li havien agradat.. ja que un cop prenien confiança es revelaven com a grans amants.


2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

A mi m'agraden els tímids!!!

Monyofiné ha dit...

Jo soc tímid...