El rei s'ha passat dies inventant idees que no tenia. Preguntant. Cap resposta vàlida. Al final veu la llum, en una parada de la Gran Via, troba una capsa amb la que li sembla que pot assolir l'objectiu. Amb certa preocupació demana el preu de l'andròmina, confia que no sigui massa alt per la butxaca, ja justeta després de tanta despesa nadalenca. Per fi podrà dormir.
* * * * *
A casa l'avia el pollastre rostit omple les narius dels convidats. El pica pica ja està damunt la taula i es serveix l'aperitiu als adults. Les criatures inquietes es miren deleroses la pila de paquets que hi ha a la sala de jocs. Encara falta el cosinet Fidel i els seus pares. Cada any són els darrers en arribar.
Per fi s'inicia la destrossa de paper de colors, i de dins dels paquets sorgeixen nines, pintures, jocs, llibres, de tot, els nens riuen i criden i alguns es barallen i volen el que té l'altre ....
El rei espera pacient. Veu com el nen agafa el paquet que tant li ha costat de trobar. La criatura trenca el paper, i vomita a viva veu "Mama, mama, lo que yo queria!". El rei respira tranquil. Ho ha encertat.
Una caixa més grossa cau a les mans del nebot i el regal perfecte cau en l'oblid. El rei però, gaudeix de la llum de la il·lusió als ulls dels infants.
2 comentaris:
Aquests reis sí que pateixen, però és un motiu de fonda satisfacció haver-la encertat.
:)
T'entenc tan bé!
Publica un comentari a l'entrada