dimecres, de novembre 14

Sembla un diumenge

Avui hi ha vaga general.  Totes les persones properes amb qui he parlat avui han treballat, les que no ho han fet, estan a l'atur.
He tornat a casa a peu, perquè m'agrada fer-ho i per veure l'ambient de Barcelona el dia de la vaga.
Semblava un diumenge. La majoria de botigues tancades, els Paquis i els Xinos no. Les poques botigues obertes amb la persiana a "media asta" que dirien en castellà.
No se pas si servirà de gaire. És important l'acció d'avui? no ho se pas, si les milers de persones afectades per la crisi no milloren la seva situació, dubto que serveixi per a res. Si els governs continuen donant l'esquena a qui els ha votat i col·locat on son, no se pas que farem ....
Crec que sura a l'ambient ,des de fa molt temps, una mena de desencís pel present, una mena de derrota col·lectiva.




Segur que ja l'heu vist mil cops, però ... fa pensar, que collons estem fent?

2 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Vivir es barato, pero nos hemos empeñado en hacerlo caro. Coche, moto, ipad, ipod, adidas en los pies...parecemos perifericos de nuestras terminales...Vivir es barato, y por lo que nos van a pagar ...que lo hagan ellos...¿ Cómo si en los años 80 un aprendiz (palabra que ya no existe) no hubiese ganado la cuarta parte de un obrero (palabra que ya no existe) .. Vivir es barato...pero es imposible si salgo de fiesta los jueves, los viernes , los sabados y los domingos...Vivir es barato, pero no me cuadra con los 850 para mi solo...Vivir es barato...pero me he hecho con tantos gastos que me es imposible...Vivir es barato, de verdad, pero no con el ritmo que llevamos...Por supuesto solo es una opinión, y desde luego , por lo que veo, no la general...debo de estar equivocado...salut

Laura T. Marcel ha dit...

Aquesta és la incapacitat de reacció que estem patint en aquest país. Tot sembla que ens està bé. Només ens queixem on no toca. Jo he fet vaga. Això em costarà un descompte a final de mes de 100€, però és que hem de fer veure que no estem d'acord amb el que està passat. El més tris és que tots els aturats, que són MOLTS, que avui no tenien res a perdre i que se suposa que no estan d'acord amb la situació actual, tampoc eren a les manifestacions. I això em posa furiosa. I els estudiants, pels qui es pressenta un futur molt cru, on eren?
I d'altra banda, si Miguel, viure és barat, relativament barat si un vol, tens raó en que hi ha moltes despeses que hem afegit i necessitats que hem inventat que no calen per a viure, però hi ha uns mínims als que cada dia costa més arribar i uns drets que teníem i unes condicions socials dignes que estem perdent que no hem de permetre. Hem perdut el que havia costat molts esforços aconseguir només per culpa de mala gestió i de governs irresponsables i corruptes i ells segueixen allà i nosaltres anem de cap al forat. No hi estàs d'acord?