Passant la vidriera la imatge em va colpir. Sorprenia pel temps que feia que estava allí i la poca pols que acumulava al seu damunt, com si fes uns minuts que ho acabaven d'utilitzar. Era un fet impossible, aquella casa feia anys que no s'obria i no hi havia ni tan sols petjades de ratolins, les meves eren les primeres que desvetllaven la pols del seu somni de més de dos segles.  

De sobte es va sentir un cop sord al pis de dalt. Em vaig girar de cop espantada.

Rera meu una lleugera brisa em va tocar el clatell..... i després...... vaig quedar atrapada ....