No se que ha passat de cop a la meva vida pero no tinc temps.
Hi ha impediments humans i virics que no em faciliten una vida tranquila i reposada com jo la vull. Em fa nosa algunes persones i no se com apartar-les.
No les vull fora de la meva vida, pero si de la meva quotidianitat.
Diuen que la llibertat nomes te la pots concedir tu mateix..... sera que he perdut la clau de la caixeta on la tinc desada la meva llibertat..... començare a remenar per les boses.
*Per favor no em tingueu en compte un escrit sense cap accent ja que no e per quins set sou no em funcionen els accents ... ais ... nomes em falta un impediment inoformatic ara ..... tic tac tic tac ...... nomes et vull a tu ara mateix
6 comentaris:
Búscalo ¡¡ el tiempo existe, solo has de buscarlo. Salut
Em sembla que a un moment o a un altre a tots ens ha atrapat una sensació així. La conec molt bé. Són moments. Comença a remenar bosses i espero que trobis la clau... mentrestant potser jo faré el mateix...
Segur que tot acaba sortint, ja veuràs!
A l’esclavitud, sigui en la vessant que sigui, no se li ha de tenir cap mena de respecte. És senzill dir-ho en un comentari, ho sé, però comencem dient-ho i després, poc a poc, practicant-ho.
És cert, no ets boja, no hi ha temps. Però ara no ens posarem a córrer com a esperitats. Gaudim de la (poca)llibertat que tenim, que el camí fa pujada i anem a peu...
bon vent i barca nova
Gracies, gracies per no pensar que estic boja ... va ser un moment de pànic transitori... sr. Samsa, que bonica la cançó ..
Publica un comentari a l'entrada