Et conec i recordo cada paraula que ha sortit dels teus llavis com tu recordes les meves."mai me'ls acaben..." em vas dir fa mesos amb el somriure maliciós que em fa trontollar.
Les meves mans sobre la teva esquena amb l'excusa d'un massatge.
No he tingut mai la teva pell tan a prop com aquesta nit.
I tu esperant.
I jo mantenint la meva promesa, i tu esperant que la trenqui.
La nit escurçant la distància, que s'ha trencant en el moment precís de tancar la porta amb un sospir.
3 comentaris:
Les promeses, fins i tot les cantades per Dolores O'Riordan, no sempre solen cumplir-se. O sí.
Un cop em van dir que davant el triomf de mantenir una promesa hi ha el fet d'haver-se perdut el que dóna trencar-la...
La propera vegada
Publica un comentari a l'entrada