L'ignasi se la mira. Cada cop que la veu arribar la desitja. Però hi ha una pega. No li ha escoltat mai un gemec. Ni un mmmm que indiqui que sent plaer, tot i que sap que en sent de plaer. Ell li demana cada cop, ell li suplica, "crida, gemega, fes soroll vull saber que t'agrada, que sentir-te gemegar em posa molt. Però res, ella, muda, només parlen els seus ulls, les seves mans, el seu cos.
Malgrat que ella li agrada molt i fins i tot creu que l'estima, pensa a deixar-la.
A la Laia no li agrada parlar, ni gemegar ni res. Ella es concentra. Li agrada sentir-ho tot per la pell. A ella li molesta molt que ell li reclami. Però el que més li molesta és el crit de marieta que ell fa quan s'escorre. Només per això, tot i que ell li agrada i fins i tot creu que se l'estima, el deixarà.
La Laia avui fa un extra...quan ell li demana gemega, però s'ha desconcentrat, s'ha quedat a mig orgasme. Ell, quan li ha escoltat la veu, sorprés s'ha destrempat.
L'Ignasi i la Laia mai van parlar dels seus dubtes, i el darrer polvo va ser el més trist de les seves vides.
3 comentaris:
Si és que en el fons som animals de costums...
Molt bó. La cançó també.
Miri, ara ja tenen un motiu per no deixar-ho... si és que no hi ha res de bo que no vingui de res dolent...
Uff que xungu, m'ha recordat l'últim polvo amb la ex.... xDDD
Publica un comentari a l'entrada