Berlin és la llibertat, la tolerància, una ciutat per viure. M'ha sorprés l'amabilitat dels seus habitants, la cortesia, el somriure, potser la zona on vaig estar-m'hi, o potser he tingut sort....
Una ciutat estripada mil i un cops per la seva història i en canvi convida a passejar, a degustar els seus carrers, els seus bars i restaurans, cada botiga convida a seure a fora, a pendre l'aire, a gaudir del bon temps.
Viena és diferent, imperial i empalagosa. Potser cal estar enamorat per visitar-la. A mi em cansa tanta grandiositat i alhora m'agrada. L'aire neoclassicista i romàntic que es respira a cada cantonada la fa encantadora malgrat que viu més de cara al turisme, que Berlin. Als barris més allunyats del centre, però és pot copsar un ambient més planer i més econòmic.
El cert és que Barcelona queda en res davant aquestes dues ciutats europees.
Barcelona esdevé proviciana i ridícula... En fi, encara estic lluny, em queden dos dies per tornar i no m'enyoro gens....
Pd: No sabeu que dificil és escriure amb un teclat d'ordinador austriac. Ja penjaré alguna foto.
2 comentaris:
Gaudeix i no pensis en el retorn...
Berlin? Com la Sita Tiquis?. Destí comú o companyes de viatge?.
Vagi de gust!
Publica un comentari a l'entrada