Noto els teus ulls sobre les espatlles.
Se que hi ets, però com una ombra.
Somric, parlo, dissimulo, i al final oblido la teva presència.
Recupero coneguts i em poso al dia.
Entre tu i jo un seguit de "desencuentros",
quan un estava disposat l'altre no.
És una nit freda.
Ara ja m'ets igual. Ara...mil coses passen per davant teu
i malgrat tot continues planejant com un voltor invisible sobre els meus pensaments.
Imatge:
http://www.senderisme.tk/index.php/categorybellmunt-puigsacalm/joanetes-puig-corneli/

3 comentaris:
els nostres pensaments, de vegades, són els nostres principals enemics
Mira que se'm fa conegut això dels 'desencuentros'... no hi ha una manera de sincronitzar-se?
Jseús, ja ho pots ben dir ...
Xexu, em penso que no.. no hi ha manera.
Publica un comentari a l'entrada