divendres, de juliol 2

Previsible

Quelcom es va trencar dins de mi en mil bocins com fi cristall, just en el moment en que la teva mirada blava, es va creuar amb la meva a la porta de la llibreria.
Era d'esperar...

5 comentaris:

òscar ha dit...

Les llibreries sempre han ofert bons començament de històries. :)

Goculta ha dit...

O bé s'acaben ;-P, o ni comencen

Molon labe ha dit...

Tot depèn del valor de l'interessat...

Sergi ha dit...

A la porta de la llibreria? Uf, això és el pitjor que et podia passar. A sobre després segur que et vas gastar el sou en llibres...

RaT ha dit...

Quina foto més maca.. blava, com els seus ulls!!