mm ho he de fer millor, veieu com no consegueixo transmetre alegria... NO hi ha fantasmes tot ben real... nono ho aconsegueixo necessito vacances. Grazie a tuti pels anims.
Jo crec que eixos fantasmes del que parlen en aquesta entrada teua, no es tracten de fantasmes propiament dits, si no de coses o persones que ja no están en la nostra vida, però que ens segueixen allà on anem. Tant le ombres com els fantasmes son intangibles, però pesen de vegades molt. Igual també m'equivoque i no hem de parlar de fantasmes.
8 comentaris:
A vegades els fantasmes costen de marxar. A vegades alguns no marxen mai. Només cal que no sentis tristesa en pensar-hi... ja passarà.
Mira no et creguis pas que són fantasmes ... no no en aquest cas no ho són... sembla trist, però no ho és gens diria jo.
Sentir-se alliberat mai no és trist. Les ombres són ombres; no pas cadenes.
Potser no estavas presonera!!
no és llibertat si estàs trista, ets presonera del record.
Fantasmes..... Marxen amb el temps.... Segur... Només cal un xic de temps!
;-D
mm ho he de fer millor, veieu com no consegueixo transmetre alegria... NO hi ha fantasmes tot ben real... nono ho aconsegueixo necessito vacances.
Grazie a tuti pels anims.
Jo crec que eixos fantasmes del que parlen en aquesta entrada teua, no es tracten de fantasmes propiament dits, si no de coses o persones que ja no están en la nostra vida, però que ens segueixen allà on anem. Tant le ombres com els fantasmes son intangibles, però pesen de vegades molt.
Igual també m'equivoque i no hem de parlar de fantasmes.
Publica un comentari a l'entrada