Cremallera

Ella entra al bar, avui amb vestit negre.

Ell, com cada dia se la mira.

És una dona normal, de bon veure. I li agrada sentir-la riure.

Llavors ell es fixa en la seva esquena.

Duu el vestit mal cordat, la tira de la bossa contribueix a cada moviment d'ella a baixar-li lentament la cremallera, cada segon mostra un tros més de pell, i ella ni se n'adona... segueix movent-se i parlant amb el cambrer aliena al petit "stripties" que ofereix.

La obertura ha arribat ja a uns limits insostenibles i per la porta entren dos nois, ell que ha gaudit de l'espectacle, malgrat tot és un caballer i no pot permetre que el descuit quedi tant evident, s'aixeca, s'acosta a ella, i li diu "dispensi senyoreta, em permet ajudar-la", ella que ja ha notat quelcom que no va be, en sentir la calidesa de la seva veu es deixa fer. Delicadament li posa la ma a la cintura i poc a poc puja la cremallera i tanca dins el vestit el desig que ella li desperta. Retira tant lentament com pot les mans sense ser irrespectuós.
Ella li dona les gràcies, somriu, paga i marxa
Ell cerca el tabac, i troba una targeta amb un nom i un telefon.
Els tacons d'ella sonen a promesa.