Imatge: http://www.lashistorias.com.mx/wp-content/uploads/2009/10/telefono-viejo.jpg
dilluns, de juny 28
Somriure telefonic
Ah! tornar després de 4 dies de relax i summergir-se en una espiral de feina urgent, telefons sonant i 50 persones demanant per ARA MATEIX tot de coses inútils és depriment.
Ah! que en mig de tot aquest festival soni el teléfon i, després d'una breu tensió per feines pendents, notis el somriure del interlocutor acompanyat d'un "tranquila ara mateix t'ho faig"... és una sort.... gràcies per fer-me somriure.. Et dec un café..
Imatge: http://www.lashistorias.com.mx/wp-content/uploads/2009/10/telefono-viejo.jpg
Imatge: http://www.lashistorias.com.mx/wp-content/uploads/2009/10/telefono-viejo.jpg
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
I depenent del que et "facin" encara més somriure...
Ah! Quan acabem odiant aquest "Ara mateix"! La gent es pensa que és única en el món i que no hi ha ningú més a atendre. Una aoncstatació de l'indiviudalisme de la nostra societat.
És un gust treballar amb segons qui...ens fan la vida més agradable! I amb coses tan senzilles com aquesta. Jo també tinc una companya de feina que de vegades m'alegra el dia amb una frase "tonta" o amb un somriure (visual).
les feines urgents s'han de guardar en un calaix per veure si de debó són urgents: si te les tornen a demanar, ok, és urgent, però si no, és que no ho era. Et fas creus de les vegades que es queden feines al calaix!!!
... fins les vacances ni un dia de festa... trista i desmotivada estic...
Publica un comentari a l'entrada