Recordeu els dictats eterns a l'escola?
Recordeu quan us feien sortir a escriure'l a la pissarra?
Recordeu com desitjaveu que cada punt i seguit,
cada punt i apart esdevingués un punt i final?
(Segur que hi haurà a qui li agradava)
Els meus punts i finals són efímers.
Em condemno a repetir curs.
4 comentaris:
Hi ha punts que mereixen finalitzar... i no acaben mai, n'hi ha que els voldríem a perpetuitat... però s'esvaeixen en un no res.
Si no és punt i final, pots deixar-ho en punts suspensius, és a dir, que continuarà.
Punts suspensius. Plens de possibilitats...
I per què no acabar amb signe d'interrogació? Tot seguit, amb sort, hi trobarem alguna resposta!
Publica un comentari a l'entrada