Aquest local és el local on....
Començaré pel principi.
Torno a ser aquí. On va començar tot.
Aquí la primera nit. Aquí la mateixa gent. Aquí on has estat tu sempre.
Els carrers plens de cotxes i deserts de gent.
Ni m'amago ni fujo tant segura que estic de no trobar-te.
Com segura n'estic de ser espiada darrera les finestres.
Aquest lloc és així. La galeria és la que mana.
15 o 16 ... no ho tinc clar... si si 16
El primer cop, i cada any durant 4 o 5.
Avui em miro el local buit que es va omplint amb rostres coneguts. I penso en que cada recó té la seva història. En que cada finestra, cada pared, cada cantonada te una imatge, una frase, un somriure diferent.
M'ho mirava dissabte i veia les mateixes cares, que han parit i tenen descendencia i encara em pregunto perque continuen fent les mateixes coses, després de 20 anys... Sort que em va salvar ell, de caure on no volia, sempre m'ha caigut be. Posats a triar és al que més m'estimo. Vaig riure força estona. Em vaig descobrir tontejant. Llavors vaig seure i amb un cigarret a la ma, vaig recordar, cadascuna de els nits que he estat completa i absolutament feliç entre aquelles quatre parets, mentre odiava al DJ que posava música impossible.
4 comentaris:
Ostres! quin video, em penso que supera a Europe riguiton...
NO se no se Europe riguitooong és d'apunyalamenta d'orelles!
!gual m'equivoque, però sembla ser que t'ho passares bé a eixe local amb una persona especial...
És trist, però aquest país (valencià) no té solució.
a però a voltes ....
Publica un comentari a l'entrada