He passat al costat d’ella.
Estava asseguda en un banc de la Gran Via. Llegia amb el cap inclinat sobre el llibre. Corría l’aire i els cotxes es movien, duia una jaqueta negra, una brusa vermella i texans.
L’escot mostrava l’inici del pit, el cabell li movia el vent
Al costat una motxilla.
No li he vist la cara. No se dir si és maca.
La desconeguda, no s’ha adonat que jo o algú altre passava pel seu cantó concentrada com estava a la lectura.
He passat pel seu costat i res ha canviat, ni la meva vida, ni la seva, tan sols ha estat una de tantes persones en les que em fixo al carrer.
Estava asseguda en un banc de la Gran Via. Llegia amb el cap inclinat sobre el llibre. Corría l’aire i els cotxes es movien, duia una jaqueta negra, una brusa vermella i texans.
L’escot mostrava l’inici del pit, el cabell li movia el vent
Al costat una motxilla.
No li he vist la cara. No se dir si és maca.
La desconeguda, no s’ha adonat que jo o algú altre passava pel seu cantó concentrada com estava a la lectura.
He passat pel seu costat i res ha canviat, ni la meva vida, ni la seva, tan sols ha estat una de tantes persones en les que em fixo al carrer.
6 comentaris:
Com deia aquell: "Milions de persones compartint un mateix espai, i en canvi tothom està sol..."
És estrany quan et fixes amb algú pel que sigui o per res... ,i saps que potser mai més et tornis a creuar.. per un costat la sensació és de lleugeresa, d'alguna manera et recorda la llibertat de cadascú, d'altra banda queda una sensació d'estranyesa d'incertesa de tot...
això vol dir que surts de casa amb els ulls posats, i està molt bé :)
Tant aprop i tan lluny.
Qualsevol dia podem ser un de nosaltres els observats sense que res canvïi...
Bon post! ;)
Sr. Molon labe, quan temps... tothom està sol... a vegades hi ha massa gent.
Si que és extrany Lolita lagarto, no se sap mai perquè el destí et posa davant una persona, potser per connectar en quelcom propi.
Jaja Clidice, no sempre, a vegades duc les ulleres... poc netes i no veig res ;-)
Hi tant Cesc.
Gràcies Joanfer, sempre ho penso que sempre hi ha algú que mira, sense que ens adonem...
Publica un comentari a l'entrada