Truques a la porta.
Toc toc i un somriure
I jo duc el vestit de la indiferéncia.
Total per a què? només és un vestit, ni li faig cas.
A vegades m'agradaria estar comunicant.... tut tut tut
De fet ho estava però hi ha timbres que són massa insistents,
que tenen massa força, que els he de respondre per evitar la bogeria .
6 comentaris:
Per aquesta mena de timbres, i encara amb el risc de caure en una certa bogeria, cal tenir el mode silenci instalat.
m'agrada molt aquest text, gràcies per compartir-lo :)
paraula de pas: "preso", presó? Últimament la comprovació de paraules sembla més un oracle que una altra cosa :)
Òscar, aquesta bogeria és impossible d'ignorar, és de manicomi és tipus això http://www.youtube.com/watch?v=2k4NnPwCPTA
Clidice, si que són oracles. Presó defineix a la perfeció aquesta història. Gràcies a tu i als altres per llegir-la.
Inevitable bogeria...
I no et dic, si el botó porta una G...., qeu després les dones es queixen que no el sabem trobar...
Voldries no tornar a obrir aquesta porta, i si algun dia, per fi, no ho fas, el penediment t'ensordeix
Publica un comentari a l'entrada