jo ho provo a veure que tal... agafar embranzida... i ...Total, ja no ve d'aquí estabellar-me contra un altre mur.
(no et queixis, si deixes engrunes de pa, jo les segueixo, a veure si, definitivament, em puc perdre . No et queixis (que em provoques i jo de moment no he dit ni piu) .. això no es queda així, potser abans si però ara... i sí, afirmo que la culpa és teva, jo estava tant tranquila....així que no ho penso deixar així, no, no)
3 comentaris:
Ja saps que l'ésser humà sèstabella quantes vegades faça falta contra el mateix mur, malgrat el dolor que li causa.
Salut.
No es pot.
Et cal????
No, no.... millor mirar endavant, a l'horitzó.... Així arribarem més lluny!!!
;-D
Publica un comentari a l'entrada