Saps què passa? Que no estem mai sols, ho vulguem o no. I no és només això. Hi ha pensaments que no ens deixen sols, que no ens permeten estar sols. Aquests són els que m'encadenen. Pensar en el que no s'ha de pensar. Però que vols pensar-hi, encara que faci mal. No estem sols, però és que no volem estar-ho. Diguem que jo em sentiria lliure si no em separés una cadena de la bola que arrossego. O no hi ha bola, o que m'hi pugui abraçar. Si no, no val.
No crec que tingui massa gràcia ser lliure quan s'està sol, ja que la condició és inherent a la situació... la gràcia és ser lliure quan la resta no ho són i intenten fer-te veure les "bondats" de no ser-ho, total al final diran que pensar provoca càncer...
Uf Xexu crec que et compliques. Els pensaments són teus, ningú t'obliga a pensar en el que no vols pensar... uff
Anònim, crec que hi ha gent que no sap ser lliure, ni sol ni en companyia (bondats de no ser-ho... a si, si, mirar el sac de l'altre i envejar-lo però sempre carregar el propi)
Striper, la frase no es pas meva que me la vaig trobar passejant..
La llibertat només és total quan s'està sol, no ens enganyem, però la felicitat es pot aconseguir cedint part de la nostra llibertat a un amic, la parella, un amant...
si hem de posar gradacions a la llibertat ja no n'és. Ni sols som lliures, perquè els apetits i les necessitats ens dominen. La llibertat és un miratge que no existeix en l'absolut, només en algunes gradacions i sempre mesurant-la respecte al concepte cultural que tinguem d'esclavatge :) Jo estic ben plena de gent i sóc ben lliure ... fins on em permeto :)
Podríem passar-nos hores parlant de la llibertat. I, sobretot, del que és per cadascú de nosaltres. Penso que hi ha diferentes maneres de veure la llibertat: de quan estàs sol, de quan estàs acompanyat... En qualsevol cas, si la llibertat és un element bàsic per la nostra felicitat, i si aquesta felicitat no la podem compartir, on està la gràcia?
Goculta estic del tot d'acord amb el que dius. Jo em sento lliure estant acompanyada. I em sento lligada i depenent estant sola. Per a mi el problema més que la llibertat és la dependència.
Només?
10 comentaris:
Saps què passa? Que no estem mai sols, ho vulguem o no. I no és només això. Hi ha pensaments que no ens deixen sols, que no ens permeten estar sols. Aquests són els que m'encadenen. Pensar en el que no s'ha de pensar. Però que vols pensar-hi, encara que faci mal. No estem sols, però és que no volem estar-ho. Diguem que jo em sentiria lliure si no em separés una cadena de la bola que arrossego. O no hi ha bola, o que m'hi pugui abraçar. Si no, no val.
No crec que tingui massa gràcia ser lliure quan s'està sol, ja que la condició és inherent a la situació... la gràcia és ser lliure quan la resta no ho són i intenten fer-te veure les "bondats" de no ser-ho, total al final diran que pensar provoca càncer...
Hi ha molt a dir respècte aquesta frase.
ei,
non solum.
;)
Uf Xexu crec que et compliques. Els pensaments són teus, ningú t'obliga a pensar en el que no vols pensar... uff
Anònim, crec que hi ha gent que no sap ser lliure, ni sol ni en companyia (bondats de no ser-ho... a si, si, mirar el sac de l'altre i envejar-lo però sempre carregar el propi)
Striper, la frase no es pas meva que me la vaig trobar passejant..
Eulàlia.. non...
La llibertat només és total quan s'està sol, no ens enganyem, però la felicitat es pot aconseguir cedint part de la nostra llibertat a un amic, la parella, un amant...
si hem de posar gradacions a la llibertat ja no n'és. Ni sols som lliures, perquè els apetits i les necessitats ens dominen. La llibertat és un miratge que no existeix en l'absolut, només en algunes gradacions i sempre mesurant-la respecte al concepte cultural que tinguem d'esclavatge :) Jo estic ben plena de gent i sóc ben lliure ... fins on em permeto :)
Podríem passar-nos hores parlant de la llibertat. I, sobretot, del que és per cadascú de nosaltres.
Penso que hi ha diferentes maneres de veure la llibertat: de quan estàs sol, de quan estàs acompanyat...
En qualsevol cas, si la llibertat és un element bàsic per la nostra felicitat, i si aquesta felicitat no la podem compartir, on està la gràcia?
Six X, Clidice, joanfer, la meva llibertat consisteix en concedir-me el permís per sentir el que vull en cada moment, sola o acompanyada.
Goculta estic del tot d'acord amb el que dius. Jo em sento lliure estant acompanyada. I em sento lligada i depenent estant sola. Per a mi el problema més que la llibertat és la dependència.
Publica un comentari a l'entrada