He caminat sobre els meus passos, fent el mateix camí un cop i un altre, fins a desgastar el terra.
He trontollat, he dubtat, he necessitat (i no ho he admès i per tant no he demanat ajuda), m'he capficat, m'he convençut en un sentit i un altre ...
I de sobte un dia....
I ara segur que no hi ha marxa enrera.
9 comentaris:
Algú em va dir fa temps... "Millor arrepentir-se del que s'ha fet que no pas d'allò que s'hagués pogut fer i no es va fer...."
Aquest algú tenia força raó. Així que?... fem?
Fes
quina sort que les teves petjades hagin desgastat el terra! endavant doncs :)
ni el temps ni la vida fan marxa enrere. Vivim de lloguer en el present.
segueix endavant, el que ha passat no ho podem canviar.
fer, sempre. Endavant!
Apoyo la mocion! XD
hola, hem canviat d'adraça de bloc.
La LLIBRERIA DRAC ara està a:
http://apuntsliteraris.blogspot.com/
gràcies per visitar-nos!
Publica un comentari a l'entrada