dilluns, de gener 11

Fantasma


A vegades cal entrar en el racó on guardem els nostres fantasmes.
No per foragitar-los (tasca inutil ja que els fantasmes són adhesius, i a més cal treure'n el suc, que costa molt criar-los) sino més aviat per mirar-los cara a cara, conèixer-los i minvar les pors.
Jo fa un temps he entrat en aquest raconet, ple de pols, i foscor. He recuperat fantasmes del passat que m'havien semblat molt grans i ara són minusculs com a puces. Altres però s'han fet més grans, i van creixent, quan més me n'amago més aire agafen.
Potser sóc una mica béstia i he volgut encarar-m'hi amb tots a l'hora i estic rebent de valent. Peró... aix hi ha alguna que altra batalla que guanyo, i estic segura que la guerra tombarà al meu favor.

Pd: Hi ha fantasmes de TOT tipus, n'hi ha d'eteris, hi ha ombres, i altres tenen dues cames i estan força vius... ;-P


Imatge: http://cnho.wordpress.com/

6 comentaris:

òscar ha dit...

Jo des de que vaig llegir "El fantasma de Canterville", on el pobre fantasma rebia pertot arreu, que he deixat de tenir por als fantasmes.

A un ens arrossega unes boles molt pessades i t'entra dient "uuuuuuuu" enlloc de "bon dia", no se li pot tenir por. :)

Goculta ha dit...

Jejeje Oscar, si és veritat que n'hi ha molts que van fent uuuuuu, per manca d'autostima jejeje

Delfica ha dit...

Un fantasma?? On?
Zaska!!!! a la p.... el fantasma.

Alguna cosa més??

Sergi ha dit...

De fantasmes no en deixarem de tenir. La millor solució és la teva, mirar-los a la cara. Si poses prou cara d'emprenyada a veure qui tindrà més por!

Striper ha dit...

Coi fot canya nena i a guanyar!!!!

Goculta ha dit...

Delfica, fantasmes a patades ;-P

Xexu, home jo emprenyada... si que dec fer por, o acabada de llevar també

Striper, a eso voy