Perdre els referents a la pròpia ciutat perque marxen és extrany.Em deixa descolocada.
Potser perque en realitat sóc jo la que em vull perdre pel món. La que vull anar lluny, la que no es convenç que la vida que duc és la que vull.
(Que jo de petita volia ser astronauta o exploradora)
Imtge : http://www.taringa.net/posts/noticias/1901945/Es-nuestro-universo-finito-o-infinito.html
4 comentaris:
Ufff, i qui vol viure la vida que viu?? només aquell cagat de provar noves vides o qui creu que la felicitat no pot anar més enllà del que té... així que tiri pel dret i aposti pelque desitgi ser... exploradora o astronauta pot estar bé...
Uff tenir la vida qwue vols a vegades es mes facil estimar la que tenim.
La gravetat 0 t'espera! No hi ha limits.
Ara mateix, doncs, tens dos camins si no t'agrada la teva vida: o la millores o la canvies.
Sembla fàcil, veritat? Doncs no, no ho és. Però potser és el que ara toca. No pots permetre el luxe de no ser feliç... ;)
Publica un comentari a l'entrada