Hi ha coses que són questió de confiança.
Jo no confio en tu.
Ja ho he dit. Ara respiro millor
I aquesta cançó li va be al dia... i a més em recorda que, malgrat tot, aprenc i descobreixo coses, gràcies a tu. (i ho dic en veu baixa perque si, perque de tant no m'agrada reconèixer el mérit que tens)
Que estic com el dia, i se que no és excusa, però per un cop em dona la gana de ser així, obertament desagraïda i orgullosa, potser així... remuntarem del sot on em caigut.
6 comentaris:
Doncs, sincerament, ni em sembles desagraïda ni orgullosa. Penso que ets sincera davant qui no confies i, malgrat tot, agraïda amb aquesta persona.
Jo més bé diria que ets valenta i molt raonable. I no tinc cap dubte que amb aquesta actitud remuntaràs d'on sigui... ;)
Gràcies, diuen que el primer pas és acceptar la situació.
I diuen també que és el més difícil... ;)
Sembla que es diuen força coses.
Bé, mal que mal, aprens alguna cosa. Seràs capaç de no ensopegar dos cops amb les mateixes pedres? No és fàcil, oi?
Jo tampoc confio en ella. Ja ho he dit.
XDD
Publica un comentari a l'entrada