dimarts, de desembre 29

Gris


Miro el rellotge. Tinc temps.
Decideixo quina roba em poso.
Em vesteixo per tu o per mi?
Per mi. Escot per descomptat
Als ulls un toc de gris
Arribo aviat, et veig de lluny.
Creuem mirades.
Baixo els ulls i somric, ja ets meu..

4 comentaris:

Sergi ha dit...

És teu aquest ull? Quina mirada!

Però escolta, si t'has posat escot, t'has vestit per l'altre, no?

Goculta ha dit...

No no no. Es una questió de seguretat. No em calia l'escot per res. ;-P

Striper ha dit...

Et vesteixres , despres et despullaras?

Molon labe ha dit...

Gran veritat, les dones després de descobrir que els homes miren sempre el que hi ha darrera el vestit, acaben per vestir-se per a elles, suposo que per això l'efecte paper de regal en els presents...