Als matins sóc una especie de sonambula fins que no he pres el café.
Sona el despertador i el maleeixo. L'apago, faig la mandra fins que torna a sonar. Ja em llevo!
Vaig al bany amb els ulls tancats, i l'aigua de la dutxa em desvetlla una mica just per arribar al café.
A casa cadascú te la seva rutina matinera i no coincidim en horaris cosa que agraeixo.
Aquest matí però algú ha canviat d'horari i s'ha inserit en el meu espai de silenci matinal. Reconec que sóc un ésser intractable acabada de llevar.
Necessito café!
6 comentaris:
Jo el cafè me'l prenc un cop sóc a la feina, després d'engegar l'ordinador i mirar els correus pendents. Aleshores anem el grupet cap a la màquina i en prenc sempre dos de cop. Sense cafè, no arribaria a les 10 del matí!
Bon dia!
tot i que de bon humor, no estic acabat de llevar si no faig el xarrup al cafè. segur que en una altra vida, un grapat de gent vam ser descendents d'en juan valdez de saimaza!
Si he dormit be, no passa res. Però si la nit ha estat curta... aix aix aix!
A mi no me hables hasta q no te hable yo, x tu propia salud.
:)
Saltinbanqui eres de las mias!
Em passa exactament igual que a tu, no soc res fins a que prenc el primer café, no soc capaç ni de parlar i si em parla algú...
El primer que faig al llevar-me és encendre la cafetera, després vaig al bany, i mentres em rento les dents em preparo el café. La dutxa i tota la resta ve després...
Publica un comentari a l'entrada