A la meva feina (treballo amb gent gran), molts cops em diuen que s'ha mort gent, i al principi em quedava una mica tocada, però ara reconec que m'és més fàcil d'assumir, fins i tot si els conec en primera persona.
Avui però una mala notícia, una vida jove, arrencada per la imprudencia i la inconsciència d'un altre a la carretera m'ha trasbalsat del tot. El van ferir i no el van auxiliar....
No puc dir res més.
Avui però una mala notícia, una vida jove, arrencada per la imprudencia i la inconsciència d'un altre a la carretera m'ha trasbalsat del tot. El van ferir i no el van auxiliar....
No puc dir res més.
Imatge: Pere-Ramon
7 comentaris:
bufff :(
Es terrible el que comentes una abraçada molt grosa.
Quan treballes en segons quin món.. al final t'inmunitzes... (jo ho entenc perque també ho estic...) però a vegades... No..
No ens em d'oblidar que som humans...
Quina mala gaitaaaa!!!
:-(
Una abraçada gran, no hi ha paraules per trobar consol.
Potser no es gaire alentatador, pero s'ha de ser fill de puta per fugir despres de ferir a algu. Una abraçada gocu!
:)
Ni jo...
Saltinbanqui, m'agrada això de gocu.
Publica un comentari a l'entrada