Desdibuixo el teu perfil amb els dits.
Cerco al cap la fotografia per resseguir el teu cos.
M’acosto a tu i penso que ets un altre.
No fas la mateixa olor.
No dius les mateixes paraules.
No em mires de la mateixa manera
Però ets tu, et reconec.
Una antiga ferida batega.
Ets tu.
Cerco al cap la fotografia per resseguir el teu cos.
M’acosto a tu i penso que ets un altre.
No fas la mateixa olor.
No dius les mateixes paraules.
No em mires de la mateixa manera
Però ets tu, et reconec.
Una antiga ferida batega.
Ets tu.
4 comentaris:
ai, ai, ai....
a vegades portem les ferides molt a la vista.
Aixo es el meu dia a dia.
Es ella, encara q ella no vulgui.
:)
Ummm... segur?
Publica un comentari a l'entrada