... Aire enrarit. Migdia.
Entro a l'autobús i la bafaranda de gent m'ofen.
Els primers dies de fred, la gent s'abriga.
Els cossos desprenen olors intensos.
Al migdia el sol apreta, però gelosos dels
nostres abrics, ofenem les narius dels altres.
Olor obscena que em molesta.
Les finestres tancades.
Es barrejen alens de vells i perfums
innombrables de dona.
Dissimuladament flairo la meva roba i finalment
enfonso el nas al meu canell on el perfum d'aquest
matí encara es manté, fràgil, i m'ajuda a superar el
tràngol del meu inicial mareig...
3 comentaris:
Si a vegades la barretja d'olors es marajant.
jopeta, no estaràs preñá?? jaja
és broma... per cert, és veritat que els perfums que fas servir són molt i molt bons... petons de gesamí.
Si més que preñà..... em-preñà... perooooo...
Publica un comentari a l'entrada