Groc

... Avui m'esperava dins del cotxe, mentre el pare feia un encárrec. Dins la furgoneta polsosa m'he entretingut pensant que coi feia allí, a aquella hora sota un sol de justícia, sense aire acondicionat i amb tota la feina que m'espera a casa....

Escoltava música al meu mp3 mentre veia homes enfeinats entrant i sortint del local amb caixes, tubs de PVC, carregant camions, descarregant-los amb albarans a les mans, cridant-se mutuament, fent-se bromes semi obscenes i totalment aliens a la meva preséncia.

Després m'he adonat que estava allí pel vincle que m'uneix al meu progenitor i per trencar la soledat que a vegades m'abraça amb tanta força que em deixa sense veu, extenuada, i sense llàgrimes.

Crec que la meitat de la meva vida he estat fugint de mi, i ara que he decidit a mirar-me en el mirall em fa por.

Qui sóc? On sóc? d'on vinc? on vull anar?

La incertesa del futur em fa no viure el present, i la casa buida, sense companyia, en comptes de ser el refugi que jo esperava aquests dies, m'espanta i em fa fugir.