No he aconseguit mai fer-li una bona fotografia a la lluna, tal vegada perque no he tingut mai prou paciència i tampoc he adquirit ni la pel·licula ni el material adequats.
A la meva familia la mania d'intentar aconseguir una fotografia com deu mana de la lluna, ve de lluny. El meu pare, per exemple només aconsegueix fotografies negres amb unes "mongetes" blanques en algun angle, fracás que desemboca en la conseqüent hilaritat per part de les dues filles. Jo he optat per no mostrar les meves. Per aquest motiu, manllevo una fotografia de les que circulen per la xarxa.
La llum de la lluna m'agrada, sempre m'ha agradat mirar-la. Les coses prenen un altre color, esdevenen delicades, serenes, fins i tot elegants. Adquereixen un to platejat, i les idees també pateixen la mateixa transformació.
Hi ha gent que la lluna plena els afecta de manera que els torna més agresius, suposo que d'aquí venen les llegendes licàntropes.
En nits de lluna com aquesta passen coses màgiques.
Bona nit!
6 comentaris:
Artista: Mecano
Álbum: Figlio Della Luna
Año: 1989
Canción: Figlio Della Luna
Per chi non fraintenda
narra la leggenda
di quella gitana
che pregò la luna
bianca ed alta nel ciel
mentre sorrideva
lei la supplicava
«fa che torni da me»
«tu riavrai quell'uomo
pelle scura
con il suo perdono
donna impura
però in cambio voglio
che il tuo primo figlio
venga a stare con me»
chi suo figlio immola
per non stare sola
non è degna di un re
Luna adesso sei madre
ma chi fece di te
una donna non c'è
dimmi luna d'argento
come lo cullerai
se le braccia non hai
figlio della luna
Nacque a primavera
un bambino
da quel padre scuro
come il fumo
con la pelle chiara
gli occhi di laguna
come un figlio di luna
«questo è un tradimento
lui non è mio figlio
ed io no, non lo voglio»
Luna adesso sei madre
ma chi fece di te
una donna non c'è
dimmi luna d'argento
come lo cullerai
se le braccia non hai
figlio della luna
II gitano folle
di dolore
colto proprio al centro
dell'onore
l'afferrò gridando
la baciò piangendo
poi la lama affondò
corse sopra al monte
col bambino in braccio
e lì lo abbandonò
Luna adesso sei madre
ma chi fece di te
una donna non c'è
dimmi luna d'argento
come lo cullerai
se le braccia non hai
figlio della luna
Se la luna piena
poi diviene
è perché il bambino
dorme bene
ma se sta piangendo
lei se lo trastulla
cala e poi si fa culla
ma se sta piangendo
lei se lo trastulla
cala e poi si fa culla
Amb una lluna com aquesta la nit te que se magica per nassos.
Aquesta lluna és la dels crancs, la dels tocats del bolet per excel·lència i, oh, casualitats de la vida, en un dia de lluna com aquesta és l'aniversari del meu jefe suprem (no el pichabrava). Ja ho deia jo que alguna cosa no anava a l'hora.
Bon cap de setmana llunàtica!!!
Bon cap de setmana Delfica!!!
I per tu també Striper !!!!
PROCUREU FER COSES MÀGIQUES
;-p
Ostres, a mi em passa el mateix...
Quan faig la foto... em trobo un piquet blanc al mig d'un fons negre... i desprès ve el meu cunyat que és fotograf, i m'ensenya unes fotos....d'aquelles més precioses...
Jo he dessistit, prefereixo admirar-la amb els meus ulls, i tot això que m'emporto!
Eli estic amb tu, finalment el que es viu i s'experimenta amb els sentits dura més que una fotografia.
:-)))
Publica un comentari a l'entrada