Parlant de Dalí, i feia temps que no hi pensava, curiosament avui, a la feina he conegut una persona especialitzada en la visió psicoanalítica de Dalí. Les casualitats m'intriguen.
A vegades penso en algú amb el que fa temps que no tinc contacte i sona el telèfon i sento la veu de la persona en la que pensava o be la trobo pel carrer, o potser obro un llibre a l'atzar per una pàgina a l'atzar i trobo just les paraules amb les que em sento identificada i m'ajuden, o bé vull oblidar el nom d'ell i tots els homes que coneixo es diuen igual que ell.
A vegades penso en algú amb el que fa temps que no tinc contacte i sona el telèfon i sento la veu de la persona en la que pensava o be la trobo pel carrer, o potser obro un llibre a l'atzar per una pàgina a l'atzar i trobo just les paraules amb les que em sento identificada i m'ajuden, o bé vull oblidar el nom d'ell i tots els homes que coneixo es diuen igual que ell.
A la inversa també em passa, vull trobar algú, i mai no coincidim, vull fugir d'un pensament i els esdeveniments m'hi porten un cop i un altre.
La vida, els seus misteris.... les casualitats? l'atzar? el destí?
3 comentaris:
La vida es pot explicar sempre per les casualitats.
Tots vivim situacions en les què la casualitat sembla repetir-se com si fos l'avís d'alguna cosa. La feina consisteix en saber de què es tracta exactament.
Per cert, recorda que tens deures pendents.
Ptons.
si recordo els deures-
Publica un comentari a l'entrada