Torna a ser tard. En la solitud de la nit fullejo l'antologia de Martí i Pol, cerco el primer poema que vaig llegir d'ell. Em va fer plorar, però ara no el trobo.
No l'entenc gaire jo la poesia. No se pas si un poeta és excelent o mediocre. Només se que quan les paraules em toquen per dins i em fan sentir viva, se que trobat un tipus de joia molt personal.
A vegades he comprat un llibre de poemes només per tres versos, però és una necessitat. Saber que puc allargar el braç, cercar al prestatge el llibre indicat, em relaxa. Altres vegades oblido els llibres al prestatge, sembla que ells mateixos es facin invisibles, però sempre els retrobo quan per mi són necessaris.
2 comentaris:
Els llibres de poesia son com una aspirina, e alguns momentsnomes cal agafar un llibre obrir qualsevol pagina i trobes un poema guaridor.
`Res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires
cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
M'agrada molt el pimentó torrat,
més no massa torrat que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
L'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame en oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme
cloc els ulls i me'l fot.
-De Vicent Andrés Estellés, per la meva Goculta poètica-
Publica un comentari a l'entrada