Vermell i gris

Ressaca de Sant Jordi, camino per la Gran Via. Sobre l'asfalt, engrunes d'ahir. Espigues i petals vermells trepitjats i remoguts pel vent. El cel és clar. Acabo de penjar el teléfon i aspiro l'aire de la ciutat.
Alço els ulls cap els arbres i em topo amb un balcó amb uns busts helènics de forja. Camino. Més endavant hi ha una parella jove que s'abraça en un banc.
El soroll del transit embruteix l'escena, remor imparable.
Recordo haver caminat per la calçada després de les multitudinàries manifestacions en contra de la guerra d'irak, en condemna per l'assassinat de Miguel Angel Blanco, per l'11m.... i era quasi irreal caminar per allí, en silenci, impensable si no és per un controlat tall de trànsit.