Avui no tinc ànims per fer front al món. Només tinc ganes de recloure'm en un recó petit, silenciós, calid i fosc.Em sento petita, em sento perduda, insignificant. Em sento molt trista.
Aquest matí m'he pintat la meva millor cara, he maquillat la meva ánima i els meus sentiments i he sortit a treballar, però aquest vespre ja no em sento amb força i necessito una persona que em recolzi, que m'abraçi, que m'estrenyi fort i em digui que no passa res, que ja està, que el dia acaba i demà sortirà el sol, i ho veuré tot de manera diferent. Peró avui necessito plorar, sentir-me vulnerable i que algú em conforti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada