dimarts, d’abril 29

Daurat

Una lliçó.
A vegades penso que no em cal aprendre res.

Ahir vaig coneixer un home savi, docte en coneixements academics i docte en gaudir la vida. Va dir "si no pregunteu marxeu, no sabreu més que aquestes cadires..."
En no més d'un quart d'hora em va donar una lliçó que m'ha costat molt d'aprendre, la passió per la vida i la humiltat per reconèixer que mai se sap tot.
Els seus ulls somreien quan va veure el grup d'estudiants que l'escoltavem embadalits. Llavors vaig entendre que important és traspassar els coneixements entre generacions.
Vaig sortir de la casa fent-me la promesa a mi mateixa d'intentar estar més atenta i observar el que passa al meu voltat i extreure'n el màxim suc.

2 comentaris:

Eli ha dit...

Cada dia que passa, som un xic més savis....
Gràcies per la teva felicitació...
Em passarè més sovint per casa teva!!!

;-)

Striper ha dit...

Es que la vida es la millor escola llastima que el titol siguin els anys que posa el DNI.