A vegades em pregunto perquè escric. Molts cops em faig aquesta pregunta. Potser és una mica de vanitat. Saber que algú pugui apreciar les meves paraules. No ho sé. El cert és que respon a una necessitat interna de fer fora els meus fantàsmes. Ara fa temps que crec que tampoc en se d'escriure, que no aconsegueixo trasmetre el que sento.
Hi ha tardes que em quedo mirant els arbres que es veuen per la meva finestra i molts cops penso que la seva existència és més fàcil que la humana, només han de crèixer i repetir els seus cicles estacionals.
Jo darrerament em sento repetitiva, com si el que visc ja ho hagués fet no fa gaire.
Deu ser la grip que no em permet veure més enllà dels arbres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada